RESUM PER CAPÍTOLS (9-16)

CAPÍTOL 9:

Era nadal i els va visitar en Sebastià, un company d'en Cisco al front i amic de la família. Va comunicar que en Cisco estava bé i volia seguir al front. També els hi va dir que en Cisco li va demanar com a favor ajudar-los a fugir ja que eren rojos i estaven en perill. En Sebastià els guiaria i els protegiria i quan la guerra acabés en Cisco els aniría a buscar.

CAPÍTOL 10:

En Sebastià, 15 dies després els va venir a buscar , acompanyat de dos homes que es deien Antonio els dos. Van començar la seva peculiar aventura els dos bessons, la Carmeta, en Sebastià i els dos Antonios . Van aconseguir un cotxe però era molt vell i aviat es va espatllar. Van caminar fins a la nit, i es van refugiar en una cova per dormir. El dia següent, van anar a l'Empordà, al mas dels avis. Allà es van recuperar del llarg viatge.

En Tian va empitjorar molt i es va quedar allà. En Tian, va escriure un poema d'acomiat per a en Tòfol titulat "Ara que estem junts".

CAPÍTOL 11:

Anaven per boscos i camins desconeguts on sentien les bombes i els avions, però allà no corrien perill. La mare estava molt dèbil i amb un aspecte molt desagradable li començaven a crèixer els cabells blancs i a sortir arrugues. Es preocupava molt per la seva panxa i això en Tòfol no ho entenia.En Tòfol presència el seu primer mort un nen que portava a les mans un home anomenat Paco. La mare estava molt trista per l'ausència d'en Tian.

CAPÍTOL 12:

Van arribar a la frontera de França. Ells pensaven que havien arribat al paradís, a un país republicà per a gent republicana com ells.Però en comptes d'això, és van trobar amb uns homes africans que els conduïren a un camp de refugiats a la platja d'Argelers. Una platja on feia molt de vent i fred, hi havia molta gent en aquella platja. Allà la mare va confessar que estava embarassada.

CAPÍTOL 13:

Van construir una cabanya amb sorra i canyes i la van anomenar ''La Mansió'' per comvatir una mica aquella situació amb l'humor. Era molt dura la vida en aquell indret, havien de vigilar que ningú robés material de la seva cabanya. No tenien menjar practicament. La mare es va trobar a la seva veïna, la Salut.

CAPÍTOL 14:

Continuaven a la platja d'Argelers. La mare estava una més animada amb la Salut, perquè tenía una persona amb la que parlar i que l'ajudés. No tenia gaires esperançes, ja que en Tian era malalt, en Cisco al front i cada dia morien nadons al camp i ella en portava un a la pantxa i en Tòfol no es sentia estimat per la seva mare. Un dia en Tòfol salvà a un nen (Jordi) d'un germande que l'estava apallissant. Des d'aquell moment es van fer inseparables, ells i en Jofre el cosí d'en Jordi.

CAPÍTOL 15:

Estaven al camp. La Salut només es dedicava a donar ànims a la Carmeta però era impossible. En Sebastià intentà fugir per anar a buscar uns metges que poguessin atendre a la Carmet però el van enganxar i el van torturar deixant-lo despullat durant tota la nit a l'aire lliure, en un forat perquè fos un exemple per la resta dels refugiats. 

CAPÍTOL 16:

És 1 d'abril de 1939: Franco ha guanyat la guerra. En Sebastià després del càstig que li fan passar va quedar malalt per sempre. En Jordi i en Jofre animen al Tòfol perquè escrigui una carta al seu germà Tian. En Tòfol estava molt trist, per la derrota de la guerra i tenía poques esperances de que el seu pare fos viu. Quan va a escriure la carta es troba a la carbonet, la Maria.